Episodis de pluges extremes dels últims anys a les nostres comarques.

10 octubre de 1994

(257 mm a Tortosa)

Precipitacions horaries a Tortosa i a l'Observatori de l'Ebre. Precipitacions cada 15 minuts a Tortosa. Topografia de 500 hPa i mapa de superficie.

22 octubre de 2000     

( 438 mm al Mas)

Precipitacions diàries a Aldover,Horta de Sant Joan, Mas de Barberans i els Valentins. Pluja horaria al Mas de Barberans. Topografia de 500 hPa i mapa de superficie.

12 setembre de 2006

 (221mm a Aldover)

Precipitacions diaries a  Sant Carles,Aldover, Horta de Sant Joan,Mas de Barberans i Batea.  Pluja horaria  a Aldover. Topografia de 500 hPa i mapa de superficie.

La precipitació màxima enregistrada en una hora, de la que tinc constància, és de 70 mm a Tortosa durant  l'episodi  de  l'octubre  de  1994  ( segons l'estació Davis de l'IES de l'Ebre), seguida pels gairebé 60 mm d'Aldover del setembre de 2006. L'aiguat d'octubre de 1994 va fer sortir el Barranc de la Llet  arrasant camins i carrers com feia molts d'anys que no passava. L'episodi més important és en diferència, el del setembre de 2000: la pluja enregistrada en total al Mas de Barberans va ser de 438 mm, en tres dies, encara que probablement per Fredes o entre el Mas i Beseit , va ploure encara més. Cal recordar com l'Ebre, tenyit de roig,  va estar a una rajola de sortir-se'n al seu pas per Tortosa; el pantà d'Ulldecona es va omplir i el Matarranya al seu pas per Vallderoures semblava que hagués d'arrasar el poble sencer. El Port encara està ple de les cicatrius que els fortíssims  torrents van deixar , i que segurament durarant molt de temps. Realment un episodi d'aquests té una recurrència de molts molts anys. 

Els dos primers episodis, el de l'octubre de 1994 i el de octubre de 2000 tenen en comú la presència de la part activa d'un solc a 500 hPa ( el flanc oriental ) amb entrada de llevant als nivells baixos. En el cas de l'octubre de 2000, probablement l'obstacle que representa el Port per a l'aire de llevant, va aumentar la inestabilitat ( inestabilitat convectiva ) i va facilitar o contribuir d'alguna manera a que el sistema de tempestes quedés estacionari , encadenant-se una tempesta a continuació de l'altra.

En quant a l'episodi del setembre de 2006, la situació és diferent: en superficie hi ha molt poc gradient horitzontal de pressió: tenim un pantà baromètric, amb un vent molt fluix ( únicament el règim de brises). La resposta a la formació de la tempesta l'hem de buscar a les capes altes: si ens hi fixem en la seqüència de mapes del 11, 12 i 13 de setembre, veurem com un solc a 500 hPa escombra la península d'oest a est. Podriem dir en aquest cas que com l'advecció tèrmica a nivells baixos és negligible i tenim una advecció de vorticitat que aumenta amb l'alçada, segons l'eqüació omega, hi tindrem una velocitat vertical ascendent ( de l'ordre de cm/s) , que  causarà  un important aument de la inestabilitat. L'aire càlid i humit de la costa del mes de setembre farà la resta.