Una breu comparació de temperatures

Tal com podem veure en el següent gràfic, per les nostres contrades no fa molta calor; al menys si tenim en compte per exemple, la calor que fa a la “Vall de la Mort” a California. Veiem que a l’estiu les nostres T màximes estan molt a prop de les minimes d’allí. Què és la nostra canícula de 35 ºC del juliol si la comparem amb els 46 ºC de mitjana màxima que hi tenen allí ? Tot i així les nostres mínimes de l’hivern son més altes. La temperatura més alta assolida mai a Nordamèrica es va enregistrar en aquesta vall el 10 de juliol de 1913: 56,7 ºC a Furnace Creek durant una tempesta de sorra!

Però el nostre clima tampoc podem dir que sigue molt fresc. Al menys si el comparem en el que tenen pel nordest de Sibèria, per Verjoyansk o Ojmjakon, on les temperatures solen ser bastant “fresquetes”. Tan és així que la mínima enregistrada per aquesta zona està molt prop dels -70 ºC, que és la mínima absoluta de l’hemisferi boreal.En el següent gràfic podem constatar lo “malcriats” que estem per aquí tèrmicament parlant:

Podem observar que només hi ha tres mesos a l’any en que la temperatura minima mitjana supere els 0 ºC : juny, juliol i agost. La mitjana de les màximes és positiva només 5 mesos: del maig fins el setembre. 

A la gent de Siberia l’actual periode de calentament no els pot anar malament del tot.

Tot i que les temperatures mitjanes anuals han pujat uns graus, és curiós que els mesos d’hivern hagin baixat, tal com podem veure en els següents gràfics:

En canvi la resta de mesos de l’any, la temperatura ha pujat clarament especialment els últims anys:

Per tant podem dir que a l’hivern segueix fent pràcticament el mateix fred, però a l’estiu fa una mica ( un parell de graus...) més de calor. Com a la resta del planeta, la primavera s’avança i la tardor s’allarga.

Tot seguit tenim les anomalies de temperatura mitjana per als mesos d’estiu ( juny, juliol i agost):

Finalment, on més ha pujat la temperatura és en els mesos de transició: octubre,novembre,març i abril: