La pluviometria de Caro i la seva relació amb la de Batea, Horta, Aldover i l'Aldea.

Pot resultar interessant comparar la pluviometria d'aquestes estacions, donada la seva relativa alineació i la simetria que presenta la seva posició respecte de l'eix del Port : Horta i Batea del Port cap a l'Aragó i Aldover i l'Aldea del Port cap al mar. Les dades de les estacions de Batea, Horta Aldover i l'Aldea han estat obtingudes del Servei Meteorològic de Catalunya ; aquestes estacions pertanyen a  les xarxes automàtiques de la XAC i de XMET.

Pluja  a Caro 2002-2006 : Precipitacions anuals des de 2002 fins a 2006. El desembre de 2003, octubre de 2004, setembre,octubre,novembre i desembre de 2005 i març de 2006 han estat calculats fent la mitjana entre les dades de Batea,Horta,Aldover i l'Aldea degut al no funcionament de l'estació en aquests periodes.

Pluja mitjana anual per mesos a Caro ( periode 2002-2006): Estimació de la pluvimetria mensual a partir de les dades del periode 2002-2006; els mesos sense dades s'han calculat a partir de les altres estacions , tal i com hem dit al primer punt . D'aquest gràfic, podem observar el clar caràcter mediterrani del règim pluviomètric, amb un màxim ben marcat a l'abril  i un altre al novembre, entre els quals  tenim un periode de precipitacions escasses que va des de juny fins agost.
Pluja mensual  a Caro , enregistrada des del gener de 2002  fins a l'abril de 2007. Dades enregistrades reals , amb els forats esmentats al primer punt.
Pluja  a Batea,Horta,Caro,Aldover i l'Aldea 2002-2006: Comparació entre les plujes anuals d'aquestes estacions per al periode indicat. En aquest gràfic podem comprovar que les dades de les diferentes estacions presenten una certa homogeneitat, tot i que les precipitacions d'Horta  són significativament superiors a les de la resta d'estacions per al periode 2002 - 2004.
Pluja mensual a Batea,Horta,Caro,Aldover i l'Aldea 2002-2006: Comparació entre la precipitació mensual a les estacions de Batea, Horta , Caro, Aldover i l'Aldea per al periode 2002-2006..

Ja hem trobat alguna cosa curiosa: perquè va ploure tant a Horta de Sant Joan els anys 2002,2003 i 2004 respecte de les altres estacions? podem buscar els mesos en que la diferència respecte de les altres estacions   ha estat màxima i intentar relacionar aquesta anomalia amb algun tipus de situació sinòptica . Maig de 2002,  febrer de 2003 , març , abril  i desembre de 2004  són els mesos en que la diferència és més significativa. Ara es tracta de trobar els episodis de pluja que durant aquests mesos van marcar la diferència, i buscar si hi ha alguna situació sinòptica comú a aquests episodis , i si és el cas , diferenciar-la respecte de les situacions en que la pluja es reparteix més uniformement sobre totes les estacions.

Tot seguit farem un llistat dels espisodis de pluja més significatius , ordenats de major a menor anomalia.

Data Gràfics Anomalia a Horta  Mapes
1,4,5,8 i 9/12/2004 Gràfic 3.7 Topografia de 500 hPa
25/2/2003 Gràfic   ** * 2.8 Topografia de 500 hPa
26/2/2003 2
7/5/ 2002  Gràfic 2.7 Topografia de 500 hPa
8/5/2002   1.8
29/3/2004 Gràfic 2.6 Topografia de 500 hPa
16/4/2004 Gràfic 2.3 Topografia de 500 hPa
14/11/2005 Gràfic 1.2 Topografia de 500 hPa
6/5/2003 Gràfic 1.2 Topografia de 500 hPa

De la taula anterior , podem observar que les anomalies de precipitació més importants es donen quan el vent de superficie no és negligible , té una clara component de llevant, i hi ha aire relativament  fred i sec a nivells alts ( 500 hPa) . Els dos útlims dies de la taula corresponen a situacions de baix gradient bàric i vent molt fluix; la diferència de la precipitació a Horta és baixa en aquests casos. La resta dels dies tenim tot lo contrari.

Els resultats anteriors se poden explicar des del punt de vista de la termodinàmica: l'aire quan arriba a Horta amb una certa component de llevant , ha sigut forçat a ascendir  més de 1000 m  per a superar la serra del Port , lo que l'ha fet més inestable. Això és així perque quan un estrat humit és forçat a guanyar altitud, es refreda més per sobre que per sota, fent que el gradient  vertical de temperatura aumente : és lo que s'anomena inestabilitat convectiva ;en aquest cas tant la part superior de l'estrat com la inferior evolucionarien seguint les pseudoadiabàtiques , però com la pendent d'una pseudoadiabàtica aumenta amb l'alçada ... 

La  diferència entre el refredament de la part alta i la baixa de l'estrat és màxima ( i per tant la inestabilització de l'estrat ) quan la part superior és molt seca i la inferior està més humida o saturada. Això és lo que tenen en comú la majoria dels episodis de pluja de la taula anterior: l'aire  molt humit de llevant s'eleva en bloc al passar el Port, i  a 500 hPa hi ha un solc d'aire fred i sec.

A Batea, a l'estar bastants quilòmetres més enllà de les muntanyes ,l'efecte anterior ja no és tant apreciable; a més, allí l'aire ja ha perdut una part de la humitat en forma de precipitació "extra" a les zones pròximes al Port , com per exemple Horta..